Les Cròniques d'Eldoria

El fred de la matinada es filtrava per les muralles de la fortalesa de Greenest. A la sala gran, improvisada com a infermeria, els supervivents intentaven trobar una mica de pau. Ferits estirats sobre mantells, nens plorant en silenci i una tensió palpable flotant a l'aire. El governador Nighthill es recolzava sobre una taula plena de mapes, traçant línies amb el dit i murmurant per a si mateix.

Davant d'ell, els quatre herois escoltaven amb atenció. Leppar, amb la seva presència imponent, mantenia els braços creuats, mentre el seu germà Rappel revisava les ungles amb desinterès. Xara tenia els braços encreuats, però els seus ulls brillaven amb aquella llum que sempre presagiava problemes. Kyth, seriós com sempre, assentia en silenci.

—Això és la situació —digué el governador, assenyalant un punt del mapa—. Aquí, a la plaça central, els líders dels assaltants estan organitzant les forces. Un humà i un semidrac, tots dos vestits de lila. I aquí —va continuar, movent el dit—, el temple de Chauntea està sent assetjat.

—Ja podem marxar, oi? —va dir Rappel amb un somriure—. No voldria interrompre un saqueig tan ben organitzat.

Leppar li va llançar una mirada assassina abans de parlar.

—Vols que obrim el túnel secret, capturem un presoner per interrogar-lo i rescatem els refugiats del temple?

—Exacte —confirmà el governador.

—D'acord, ho farem —va respondre Leppar amb determinació.

El túnel era estret i pudent. Avançaven en fila índia: Leppar al capdavant, seguit per Rappel, després Xara i, finalment, Kyth. La clau rovellada d'Escobert els pesava a les mans mentre netejaven caixes i restes podrides per avançar.

—Quin ambient més acollidor —bufà Xara, mirant les parets humides.

—Un lloc perfecte per descansar una estona —afegí Rappel amb sorna.

Va conjurar un focs fatuos per il·luminar el túnel, quan de sobte, una onada de xisclets es va alçar. Un riu de rates es va llançar sobre Leppar.

—Merda! —bramà el guerrer, brandant la seva espasa i fendint l'aire.

Les rates eren moltes, massa. Un segon grup sorgí de les ombres i atacà Xara. Ella va intentar canalitzar el seu poder, però les petites bèsties la van tombar a terra, mossegant amb fúria.

Mentrestant, Rappel suava intentant obrir la porta.

—Vinga, vinga, collons…! —va fer força.

Però la porta estava massa rovellada i resistia. Frustrat, va deixar anar un gruny i, sense pensar-ho dues vegades, va aixecar la mà i llançà un raig d'àcid contra les rates més properes. Algunes van xisclar i es van dissoldre sota la substància corrosiva, però encara en quedaven massa.

Després d'un nou intent fallit, un so indiscret escapà del seu cos.

—Rappel, per l'amor de…! —Leppar va fer una ganyota mentre seguia lluitant.

Finalment, després de diversos minuts de combat, les rates van ser exterminades. Xara, inconscient, jeia a terra amb el rostre pàl·lid.

—L'hem de deixar aquí —va murmurar Rappel, mirant la tiefling amb indiferència.

Kyth i Rappel intercanviaren una mirada. Kyth es va mantenir en silenci, però dins seu hi havia una tempesta de dubtes. Si permetia actes com aquell, estava realment seguint el seu objectiu de vida? Estava fent el bé o, simplement, permetia que el pragmatisme convertís la seva missió en una ombra del que hauria de ser?

—No! —Leppar el va agafar pel coll de la camisa—. Ella és una de nosaltres!

Amb un sospir, van decidir tornar a la fortalesa per curar-la.

Kyth es va quedar enrere uns instants, observant el túnel fosc. Sabia que no podia permetre que la seva moral es corrompés. Si abandonaven els seus, en què es convertiria ell? Aquella nit, més que mai, se sentia allunyat de la redempció que tant buscava.

Leppar, amb un esforç impressionant, va carregar Xara inconscient a les seves espatlles mentre el grup es dirigia de nou cap a la fortalesa. Els passos eren lents però decidits, i en arribar, van ser rebuts pel nan Escobert, que va fruncir el front en veure l'estat dels herois.

—Collons, us han deixat fets un mapa! —exclamà el nan, observant les ferides i la Xara estesa com un sac de patates.

Sense perdre temps, va ordenar a un guàrdia que anés a la seva habitació a buscar una caixa. Quan el soldat va tornar, Escobert va obrir la caixa i en va treure quatre pocions de curació, donant-ne una a cadascun.

—No són de primera qualitat, però us mantindran dempeus. Aneu amb compte.

Els herois van fer beure una de les pocions a Xara. Uns instants després, la seva respiració es va regular i els seus ulls es van obrir amb dificultat. Va mirar al voltant, desorientada, fins que va comprendre que encara eren a la fortalesa.

—Suposo que no he mort… —murmurà, amb un somriure feble.

Un cop recuperats, els herois van sortir del túnel i es van moure seguint el riu, mantenint-se coberts per la foscor i la vegetació. L'aigua corria silenciosa al seu costat mentre travessaven el terreny emboscat en direcció al temple. Els seus passos eren cautelosos, però la tensió en l'aire es podia sentir. Kyth, que caminava uns passos enrere, es va aturar de sobte. Un calfred li va recórrer l'espinada quan recordà les paraules que els havien dit a la fortalesa.

—Espereu… —xiuxiuejà. Els altres es van girar cap a ell amb curiositat—. Ens van dir que els cultistes podrien estar construint un ariet per assaltar el temple.

Els ulls de Leppar es van endurir mentre comprenia el significat d'això.

—Necessitaran fusta per a l'ariet… —murmurà Kyth.

—Oh, merda… —Rappel va aixecar les mans—. Estem al bosc.

Abans que ningú pogués reaccionar, el so d'unes fulles remogudes i un gruny profund els va alertar. D'entre la foscor, diverses figures es van moure ràpidament cap a ells: kobolds armats amb dagues corbes i dues enormes siluetes de dracs d'emboscada amb els ulls resplendents.

—Prepareu-vos! —va cridar Leppar, brandant l'espasa mentre el primer kobold saltava cap a ell.

El combat va esclatar enmig dels arbres. Kyth, amb un moviment hàbil, va evitar les urpes d'un drac d'emboscada i va contraatacar amb la seva cimitarra, tallant una de les seves ales. La criatura va llançar un udol de dolor, però encara tenia forces per lluitar. Xara, des del darrere, va alçar la mà i llançà una onada de foc cap als kobolds, que es retorçaven entre les flames abans de desplomar-se.

Rappel, envoltat de dos kobolds, feia cabrioles per esquivar els seus atacs. Mentre intentava guanyar espai, va llançar un encanteri d'àcid sobre un d'ells, dissolent-li la pell i fent-lo caure amb un crit d'agonia.

Mentrestant, Leppar es batia en duel amb el segon drac d'emboscada, que movia la seva enorme mandíbula intentant enganxar-lo. El guerrer va esperar el moment adequat, i amb un gir ràpid, va enfonsar la seva espasa directament al cor de la criatura. L'animal es va desplomar amb un últim estertor.

El bosc va tornar a quedar en silenci, només interromput per la respiració agitada del grup.

—Tothom bé? —preguntà Leppar, mirant-los un per un.

—Sí, sí… gràcies per preguntar… —va respondre Rappel, esbufegant— Per cert, jo tenia un pla millor per evitar tot això.

Leppar li va llançar una mirada fulminant, i Rappel va aixecar les mans amb un somriure innocent.

—Escolteu-me bé! —va dir amb veu dramàtica—. Em disfressaré de cultista, i vosaltres sereu els meus presoners. Ens acostarem al grup que fa la ronda a la paret oest, els enganyarem, i quan siguin prou a prop… BAM! Els eliminem per sorpresa!

Com era d'esperar, el grup va respondre amb mirades d'escepticisme. Leppar es creuava de braços, Xara alçava una cella i Kyth només suspirava.

—Sí, sí, sé què esteu pensant… «Oh, és una idea terrible, Rappel!» —va dir imitant les seves veus amb sarcasme—Però aquesta vegada, confieu en mi!

Per la seva sorpresa, després d'uns segons de reflexió, tots van assentir. Fins i tot Leppar.

—No puc creure que estiguem fent això… —murmurà Kyth.

Amb la disfressa activada gràcies a un encanteri, Rappel adoptà l'aparença d'un cultista i va practicar un parell de gestos arrogants per semblar més convincent. Quan es van acostar al grup d'enemics, ell alçà la veu.

—Vosaltres! Ajudem aquí! Tinc presoners! —va cridar amb una autoritat forçada.

Els cultistes es van girar, confosos. Un d'ells es va acostar, mirant els «presoners» amb ulls sospitosos.

—Qui t'ha ordenat portar-los aquí? —va preguntar amb recel.

—El.. El... el nostre lider!, és clar! —respongué Rappel, intentant semblar impacient—. I si no voleu acabar com la resta dels inútils, més val que m'ajudeu!

El grup va vacil·lar, però abans que poguessin reaccionar, Leppar es va llançar endavant, la seva espasa tallant l'aire. Els altres van seguir l'atac sorpresa, i en pocs segons, els cultistes i kobolds havien estat aniquilats.

Rappel es girà cap als seus companys amb un somriure triomfant.

—Veieu? Pla perfecte!

Sense perdre més temps, es van dirigir cap a la porta del darrere del temple, llestos per entrar-hi i rescatar els refugiats, van apropar-se a la porta del temple i van picar-hi amb insistència. Des de dins, una veu vacil·lant els va respondre.

—Qui sou? No podem obrir, hi ha cultistes a tot arreu! —cridà una veu femenina, visiblement alterada.

—Som aquí per ajudar-vos! —va respondre Leppar amb fermesa—. Hem eliminat els guàrdies de fora, ara és el moment de fugir!

Es va fer un silenci tens. Finalment, el soroll de ferros grinyolant i fustes rascant es va sentir, i la porta es va obrir una escletxa. Els herois van entrar i es van trobar amb una escena de pànic: homes, dones i nens tremolaven als racons, alguns ploraven en silenci, altres murmuraven oracions. Fins i tot la sacerdotessa de Chauntea, normalment un pilar de calma, semblava fora de si.

—No podem fugir! Ens atraparan! —exclamà amb desesperació.

Leppar es va plantar davant d'ella, imposant-se amb la seva presència serena.

—Escolta'm bé. Si ens quedem aquí, morirem tots. Però tenim una oportunitat. Us portarem fora, amagats en la foscor, i us guiarem fins a la fortalesa. Confia en nosaltres.

La sacerdotessa el mirà als ulls, lluitant contra el pànic. Finalment, va respirar profundament i assentí. Amb la seva autoritat, va començar a calmar la gent, donant instruccions precises per organitzar la fugida.

Però abans que poguessin actuar, un soroll eixordador ressonà per tot el temple: un gran cop d'ariet. La porta principal va tremolar i es va esquerdar una mica.

—No aguantarem més de dos o tres cops! —alertà un home.

—Kyth, Xara! Contingueu-los! —ordenà Leppar.

Xara alçà les mans i conjurà una flamarada que esclatà contra els portadors de l'ariet. Un kobold va quedar reduït a cendres immediatament, mentre els altres es dispersaven, cridant de dolor. Kyth, canalitzant el seu poder, invocà una pluja de brases ardents que caigué sobre els atacants. L'estratègia funcionava, però els cridòries es multiplicaven.

—Que vingui Langderosa! Aviseu a Langderosa!! —van començar a cridar els cultistes.

Leppar i la sacerdotessa,aprofitant la distracció, van obrir la porta del darrere i van començar a fer sortir els refugiats un a un. En una fila silenciosa i tremolosa, van travessar el riu i es van endinsar al bosc. Els herois els guiaven amb rapidesa però amb prudència, atents a qualsevol perill.

Finalment, van arribar a l'entrada del túnel secret. Amb l'ajuda de Leppar i Kyth, els civils van anar entrant un per un mentre Xara i Rappel feien de rereguarda.

Quan tots van estar a dins, van barrar la porta darrere seu i van córrer cap a la fortalesa. En arribar, Escobert i el governador els van rebre amb expressió d'alleujament i orgull.

—Ho heu aconseguit! —exclamà el governador—. Sou herois de Greenest!

Els supervivents esclataren en aplaudiments i llàgrimes d'alleujament. Els quatre herois, esgotats però satisfets, sabien que havien fet el correcte.

Els crits d'alarma ressonaren per tota la fortalesa quan els atacants irromperen al pati d'armes. Kobolds, cultistes, dracs d'emboscada i un home vestit amb túniques fosques que emanava una presència inquietant. Els seus ulls brillaven amb una llum maleïda mentre murmurava paraules arcàniques, aixecant un halo protector al seu voltant.

—A per ells! —bramà Escobert, aixecant la seva destral a dues mans.

Des de les muralles, els arquers van descarregar una pluja de fletxes sobre els kobolds, fent que molts d'ells caiguessin al moment. Els que van sobreviure xisclaren i es dispersaren, buscantcovering-se mentre els cultistes avançaven brandant les seves armes. Veient que la lluita es traslladava al pati, els arquers van despenjar-se de les muralles i es van unir al combat cos a cos.

Leppar, al centre de la lluita, es va llançar directament contra un dels cultistes, bloquejant el seu cop amb l'escut abans d'escometre'l amb l'espasa. La seva intenció no era matar-los a tots, sinó capturar el líder. Amb moviments precisos, va desviar un atac i es va girar cap al cultista principal, intentant trobar un forat en la seva defensa. Però cada cop que intentava atacar-lo, la seva mà dubtava, com si una força invisible li impedís ferir-lo.

—Maleïda màgia! —bramà, tornant-se cap al seu adversari immediat.

Mentrestant, Escobert i Ironfist lluitaven amb els dracs d'emboscada. La destral del nan va traçar un arc per l'aire, tallant profundament el flanc d'una de les bèsties, que va rugir i contraatacà amb una mossegada furiosa. Ironfist es defensava amb la seva espasa llarga, fendint l'aire i esquivant les urpes assassines, però el combat estava sent ferotge. Un dels dracs el va enganxar amb un cop brutal de cua i el va fer volar uns metres enrere. Ironfist va impactar contra una pila de barrils i quedà inconscient.

Leppar havia intentat ferir el líder quan un cultista el va sorprendre per l'esquena, clavant-li un cop profund a l'espatlla. La ferida li va fer perdre l'equilibri just en el moment en què el líder alçava la seva maça i li descarregava un cop brutal al cap. Leppar es desplomà a terra, inconscient.

Rappel, mentrestant, estava desesperat. Brandava les mans mentre llançava glopades d'àcid a l'aire, però semblava que la seva punteria havia decidit abandonar-lo aquella nit.

—De debò?! Què sóc ara, un encantador d'aigua?! —bramà frustrat, mentre un kobold esquivava un altre dels seus atacs i li treia la llengua.

Xara, en canvi, tenia més èxit. Amb una mirada freda i calculada, disparava rajos d'energia contra els kobolds, eliminant-los un rere l'altre. Quan va veure com Leppar rebia un cop de maça i s'ensorrava inconscient a terra, va sentir la ràbia cremant dins seu. Aixecà la mà i va llançar un raig d'energia directa al líder cultista, que es va veure obligat a retrocedir.

Kyth, veient la situació, va decidir que havia de posar fi a la lluita d'una altra manera. Amb moviments ràpids i precisos, va colpejar amb el pom de la seva cimitarra un dels cultistes, deixant-lo inconscient. Sense perdre temps, es dirigí cap al líder i aprofitant un moment de distracció mentre aquest es girava cap a Xara, li va descarregar un cop sec al clatell. El cultista principal va intentar mantenir-se dempeus, però els seus ulls es van posar en blanc i va caure desplomat.

Amb el seu líder fora de combat i les forces enemigues reduïdes, els atacants van començar a retrocedir. Els pocs que quedaven vius van fugir per la porta per on havien entrat, deixant enrere els seus camarades inconscients.

El silenci es va apoderar del pati d'armes. Els herois, malferits i esgotats, sabien que havien guanyat aquella batalla. Però la guerra per Greenest encara no havia acabat.

Un cop finalitza la batalla al pati d'armes, tot es fa fosc... i no és pel fum o la fatiga. Una immensa ombra es projecta sobre la fortalesa quan el drac blau, amb les seves ales majestuoses, descendeix i s'instal·la a la torre principal.

El seu cos escamós resplendeix amb una llum sinistra sota la lluna, i els seus ulls fulguren amb una intel·ligència cruel. El simple acte de la seva presència fa que molts soldats i refugiats caiguin de genolls per la por. La seva veu ressona com un tro en dracònic, un idioma que només Kyth entén.

—Algú d'aquests insectes em pot entendre?? —brama, la seva veu plena de menyspreu i superioritat.

Kyth, amb les escates eriçades i el cor martellejant-li dins el pit, aconsegueix trobar la veu i respondre tímidament en el mateix idioma:

—Oh, majestuositat... em podríeu explicar què esteu buscant a Greenest? —pregunta amb respecte, intentant no ofendre la bèstia colossal.

El drac blau bufa amb força, i un raig d'electricitat crepita al seu voltant. La seva paciència és mínima i el seu orgull, immens.

—Jo no rebo preguntes d'insectes! —gruix en dracònic, fent tremolar el terra amb la seva fúria continguda.

La bèstia inclina el cap i observa Kyth amb un ull mig aclucat. Alguna cosa en ell desperta el seu interès. Potser és la seva sang dracònica, potser la seva actitud submisa. Fos com fos, decideix oferir-los una oportunitat.

—M'han robat els meus ous. Els cultistes, aquells necis als quals considerava aliats, han gosat prendre allò que és meu. No m'importa com ho facis, ni com descobreixis on són. Això és el teu problema, insecte. Però tu els recuperaràs per mi.

El silenci cau com una llosa. Ningú més que Kyth entén les paraules del drac, però tots senten la seva amenaça.

—Si em falles... bé, ja veus el que puc fer. —afegeix el drac amb un somriure cruel, mostrant les seves dents afilades.

—Accepteu el meu tracte?

Kyth, amb la gola seca i la pell freda com el gel, no pot fer altra cosa que assentir feblement.

—Sí... ho faré.

El drac no espera més. Amb una gran batuda d'ales, s'enlaira i desapareix en la foscor, deixant només el so dels seus batements de vent mentre sobrevola la ciutat.

Els soldats i ciutadans respiren alleujats, però la inquietud és palpable. Ningú ha entès el que s'ha dit, i tots es giren cap a Kyth.

—Què... què ha dit? —pregunta Leppar, encara amb la mà sobre l'empunyadura de la seva espasa.

Kyth traga saliva i els mira a tots.

—Ens ha donat un encàrrec... Hem de trobar els seus ous. Els cultistes els hi han robat, i si no els recuperem... ens matarà. —La seva veu sona buida, plena de pes.

Els altres es miren entre ells amb expressions de preocupació.

—On deuen estar els ous...? —murmura algú en veu baixa.

—Com es posarà en contacte amb nosaltres...? —es pregunta un altre.

Les respostes no arriben, i la batalla per Greenest encara no ha acabat...